Les TIC en l'educació del segle XXI

A la majoria de les entrades d’aquesta assignatura m’he centrat en possibilitats i limitacions d’aspectes relacionats amb les noves tecnologies. Això és una part important en el procés d’aprenentatge d’una persona, saber que les coses no són blanques o negres sinó que hi ha el gris. Doncs bé, ara crec que és el moment de donar una passa endavant en el meu procés i centrar-me en allò positiu que ens aporten les TIC. Amb això no pretenc donar a entendre que hem d’oblidar els aspectes negatius d’aquests recursos sinó que ens han de servir com a punts crítics sobre els quals treballar. Si com diu Ens diu Almenzar (2004) “Es necesario que la formación que reciba el niño esté integrada en la civilización a la que pertenece”, de què ens serveix centrar-nos en allò negatiu si no es per donar-li la volta?

Com ja vaig contestar a una companya al fòrum de l’assignatura Comunicación Audiovisual y Multimedia en Educación Infantil (22037) “no podem obviar aquestes eines que ja formen part de la seva realitat i si només les considerem com una cosa lúdica, que no s’inclourà com a eina educativa, estem obviant que l’escola no és l’únic àmbit de transmissió de l’educació, que hi ha l’educació formal i informal i que nosaltres des de l’escola el que hem de fer es treballar per a un bon ús de les eines de què disposen”.

He trobat un vídeo que a més d’incloure a molts d’autors que per a nosaltres són referents en TIC em pot ajudar a parlar sobre el que ja hem vist a classe i afegir nous continguts. Per això, el que faré serà destacar algunes de les frases que diuen els protagonistes del vídeo per enllaçar-les amb opinions fonamentades d’altres autors i així intentar convèncer als lectors sobre la importància de convertir en avantatges el que en principi poden semblar desavantatges.

Vídeo de Diego Craig extret de Youtube

Els dos primers autors els podríem unir: Castells ens diu: “vivimos con internet” i Jenkins “La educación no tiene que preparar a los chicos para el mundo que fue, sino para el que será”.

Ambdues postures ens venen a dir que hem entrat en una societat diferent i que tal com diu Area (2002, 7):

 “El reciclaje, la readaptación y ajuste a los requerimientos y demandas impuestas por las  nuevas tecnologías obliga, sobre todo a los adultos, a realizar un enorme esfuerzo formativo destinado a adquirir las competencias instrumentales, cognitivas y actitudinales derivadas del uso de las tecnolgías digitales.”

Si mirem cap enrere, en altres assignatures vàrem veure que  amb la revolució industrial i l’aparició de maquinària, la població es va veure amb la necessitat de saber llegir, ja que les instruccions sobre aquests nous aparells així ho requerien. Per tant, i tal com defensava Jordi Vivancos, l’escola va néixer per ensenyar un tipus de tecnologia, la llengua escrita, que en aquell moment era necessària. Doncs bé, ara estem davant d’una altre tipus de necessitat donada per una cultura diferent: la digital.

Aquesta situació, tal com vaig exposar a la primera entrada d’aquesta assignatura i basant-me en aquest vídeo d’Area, implica que per formar als ciutadans del segle XXI hem de replantejar-nos què significa alfabetitzar, què significa desenvolupar els coneixements, les competències i les habilitats, per tal que els ciutadans d’aquest segle facin un ús qualitatiu de totes aquestes tecnologies; aquesta redefinició és el que Area denomina multialfabetització.

Si relacionem aquesta frase amb la nostra experiència podem tornar a principis dels nostres estudis i demanar-nos Quin tipus de mestre vull ser? La resposta inclou donar l’esquena a una realitat que ens envolta? O va encaminada a aprofitar els aspectes positius que aquesta nova situació ens possibilita, i utilitzar els negatius per no caure en els mateixos errors?

Recordem, que cadascun de nosaltres teníem uns reptes a assolir i que gràcies a la tecnologia avui puc tornar a recordar-vos: 

Si ens centrem en les TIC el meu repte l’he anat marcant al llarg de totes aquestes entrades. En aquests moments, i relacionant-lo amb les fases que ens presenta Adell en aquest vídeo, em situo a la fase d’apropiació: 

Esquema propi creat a través de l'eina Cmap Tools

He volgut crear un mapa conceptual basat en aquest vídeo i relacionat amb altres ítems per tal de veure d’una forma més clara aquesta diferenciació de posicions. En el meu cas, el fet de crear aquestes entrades, tot relacionant continguts tant d’altres assignatures, altres anys, així com recursos trobats en la xarxa o creats per mi, és una oportunitat que no seria possible sense aquestes eines, per això em situo en la fase d’apropiació. Aquest fet l’he anat veient poc a poc durant aquests quatre anys de carrera, ja que si mirem entrades anteriors meves com ara aquesta es pot veure com no utilitzo la tecnologia per afegir res al meu escrit, ja que és un text lineal on simplement està millorada la presentació del fragment (Fase d’adopció i d’adaptació).

És per això que ara, que ja estic a les portes de la meva entrada professional a l’àmbit educatiu, he de cercar aquesta funció innovadora. Però crec que això només serà possible quan estigui realment a un aula, quan les meves idees i propostes sobre l’ús de les TIC no siguin simplement idees que es podrien aplicar i es converteixen en propostes pedagògiques diferents. No obstant, sí que crec que des de la universitat ja hem començant a fer un ús una mica innovador, o que encara no està molt difós en les consciències del nostre sistema educatiu: crear un conte multimèdia a partir de recursos lliures (Creative Commons), aprofitant els nostres coneixements sobre els continguts que s’han de tractar a l’etapa d’educació Infantil i, el més important de tot, pensats per ser compartits posteriorment mitjançant el banc de recursos AGREGA. És a dir, estem adoptant el model que ens proposaven Mishra, P. i Koehler, M.J. (2006)

Imatge de David Jones de Creative Commons

Amb accions com aquesta, la meva fita proposada quan parlava del software educatiu va adquirint forma i, el més important, ho està fent gràcies a una proposta que ens arriba de la universitat. Dic això, perquè per als estudiants que veiem com cada dia docents parlen sobre COM haurien de ser les coses i COM s’han d’aconseguir, és reconfortant que de tant en tant se’ns prediqui amb l’exemple, de la mateixa forma que nosaltres ho haurem de fer a les escoles (tant per a altres docents com per als infants). 

Ken Robinson presenta una metàfora sobre el professor que em sembla molt interessant, d’aquest com a agricultor i ens diu: “Todo lo que puedes hacer como agricultor es crear las condiciones en que ellos comenzaran a florezer”. Això el podem relacionar amb el minut 10:38 on Inés Dussel ens mostra que el paper de l’escola és molt important ja que els alumnes tenen tots aquests recursos a la mà però si no saben que existeixen i el que es pot fer amb aquests no els utilitzaran. Crec que aquesta intervenció ens dona peu a parlar de si el rol del docent es pot difuminar davant l’abundància dels nous mitjans. A més d’aquesta pedagoga, també Alemany (2009) ens diu:

 “(...) la Sociedad de la Información está demandando importantes cambios en las escuelas y en los profesores. El paso de rol del profesor de transmisor a la labor de mediador entre la información, el proceso de reconstrucción del conocimiento y la apropiación del significado que tienen que hacer los alumnos, por medio de la interactividad significativa, supone una auténtica revolución profesional de los docentes que exige tiempo de adaptación a los nuevos contextos tecnológicos y comunicativos, pero especialmente formación y perfeccionamiento.”

Per això, enfront dels qui pensen que l'abundància de nous recursos i la presència de les noves tecnologies en mans dels nens i joves poguessin difuminar la figura del mestre, i tal com ens diu Etxebarria (2008):

 “Es fa més necessari que mai insistir en la necessitat que el professor tingui una funció si cap més important, per diverses raons com ara l'enorme quantitat d'instruments accessibles per als nens; la diversitat d'enfocaments, continguts, valors, coneixements, etc. que reclamen urgentment l'orientació de l'educador en l'ajuda de selecció, discriminació, prevenció, etc; Les possibilitats reals que aquests nous mitjans faciliten per aconseguir els objectius educatius; Els perills reals de tota la informació disponible a la xarxa, en la qual tampoc falten els riscos relacionats amb la delinqüència, pornografia, xarxes mafioses, pederastes, etc.” 

Per tant, podem dir que la tasca del professor és ajudar en la construcció de coneixement a partir de la interacció amb aquest mitjà. Siemens (2010) ens parla sobre algunes de les funcions que ha d’adoptar el mestre en aquests nous entorns d’aprenentatge i que ens mostren com, tot i que ara, i tal com ell diu: “Las herramientas para controlar el contenido y conversaciones han pasado del educador al estudiante”, la figura del professor encara és molt important però diferent.

No hem de perdre de vista, tal com ens deia Adell (1997) que“El conocimiento implica información interiorizada y adecuadamente integrada en las estructuras cognitivas de un sujeto. Es algo personal e intransferible: no podemos transmitir conocimientos, sólo información, que puede (o no) ser convertida en conocimiento por el receptor, en función de diversos factores (los conocimientos previos del sujeto, la adecuación de la información, su estructuración, etc.)”. 

És a dir, sabem que aquest accés a la informació no garanteix el coneixement i precisament per això, nosaltres, com a futurs docents, hem de tenir com a fita el que na Gemma ens diu quan parla del seu repte per a l’educació del s. XXI: Dotar als alumnes de les competències, en aquest cas per a la gestió de la informació, que els permetin crear el seu propi coneixement.

Això inclouria les multialfabetitzacions de les quals he parlat abans d’Area (2010) o com ens deia Castells (2010) “ajudar a l’infant a separar el gra de la palla”.

Com ens diu un altre autor del vídeo, George Siemens, “Ahora las partes del conocimiento son mas pequeñas que antes. Pero lo interesante es que, una vez que estas partes se vuelvan más pequeñas, hay más configuraciones posibles”.

Aquesta visió de la informació distribuïda ens porta a tornar a parlar dels papers o funcions que aquest mateix autor explica a un article, en concret: la filtració. Siemens (2010) ens diu “determinando lo que no es de esto, el estudiante desarrolla y centra su comprensión de un tema”.Si comparem aquesta afirmació amb la primera trobem que hi ha una contradicció, o almenys així ho interpreto jo. Si bé es cert que a les primeres edats els infants necessiten una orientació de fonts més marcada, fent ús d’activitats com ara les Caceresdel Tresor, si realment volem aprofitar aquesta multiplicitat de combinacions hem d’anar amb compte amb aquesta selecció que fem i deixar una mica de marge; és a dir, mirar més enllà del que nosaltres voldríem aconseguir amb la activitat que proposem per veure el que poden aconseguir els nostres alumnes.

Tal com vàrem veure a l’assignatura Observació i Documentació, si mirem amb un objectiu, per exemple, el nen utilitzarà l’embut per fer transvasaments, no veurem més enllà d’aquesta acció i al final, de forma indirecta o directa, aconseguirem que el nen faci aquesta acció. Però, és això el que volem? Si estem lluitant contra la parcel·lació del coneixement, sobre la importància de relacionar continguts, perquè no deixem que els infants facin de filtres també? Tal vegada el que nosaltres hem descartat perquè tal com diu Siemens “no es de esto”  ells li saben trobar una relació. No es tracta de què els deixem fer i no intervinguem per res però si els fem responsables els estem mostrant que confiem en ells i durant aquest procés anirem orientant-los. Per exemple, en el fet que abans de posar una informació com a referent la contrastin amb altres ja que també han de ser conscients que a la xarxa tothom pot escriure.

Per últim, a la darrera part del vídeo se’ns parla de la necessitat de no diferenciar l’àmbit formal i informal, és a dir, que l’educació sigui entesa com una interrelació d’àmbits. Això ho voldria relacionar amb l’entrada d’un company el qual va relacionar la teoria de Brofenbrenner amb la importància de les TIC com a eina per fomentar el contacte amb les famílies, és a dir, les relacions que es produeixen en els diferents contextos del nen i que influeixen en aquest. Doncs bé, i si portem aquesta relació més enllà?

La teoria ecològica de Brofenbrenner està basada en què per tal de comprendre completament el desenvolupament d’una persona hem de tenir en compte la manera en què les seves característiques pròpies interactuen amb els entorns d’aquest. 

Mapa conceptual propi creat a través de Cmap Tools

Amb aquesta imatge he volgut mostrar com les tecnologies estan presents en tots els contextos que envolten a un infant de la nostra societat i com, d’aquesta forma, estan influint de forma més o menys directa sobre el seu desenvolupament.

No obstant, i seguint la teoria d'aquest autor hem de ser conscients de què les persones i l’entorn s’influeixen de forma bidireccional o transaccional (Bell, 1979; Sameroff, 1975) i que per tant, també els usos que nosaltres facem de les tecnologies tindran repercussions en la societat. Un exemple d'aquest impacte sobre la nostra cultura es podria donar si, tal i com vaig exposar a l'entrada anterior fomentem la creació de recursos lliures ja que això farà que cada vegada més ens apropem a una societat basada en la col·laboració, en la compartició de material; una societat totalment contrària a la que estem vivint sobretot al món educatiu on cada professor “amaga com un tresor” els seus treballs i recursos pensant: “jo m’he treballat molt aquest material no vull que ara els altres se’n beneficien sense haver fet res”, en comptes de pensar que són els infants qui es beneficiaran d’aquestes creacions. Recordem que som peces claus per a aquest canvi i que com diu Area (2002, 9): “Sin recursos humanos cualificados – también podríamos decir que alfabetizados- en el uso de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) no podrá existir y avanzar la sociedad de la información”.

Per últim, i continuant amb el meu propòsit de veure la cara amable a aquella que en principi era amarga (utilitzant els termes d’Area) voldria comentar dos punts d’aquesta darrera “part negativa” de la tecnologia que aquest autor esmenta. Per  una banda, parla d’homogeneïtzació cultural (Area, 2002, 6), dient que consumim el mateix tipus de roba, música, pel·lícules, etc. A aquesta afirmació he de dir que gràcies a Internet podem veure pel·lícules que encara no s’han estrenat a Espanya, escoltar música que mai arribaria ni coneixeríem si haguéssim d’esperar que els artistes fessin un concert a Eivissa, i comprem roba d’altres localitats molt més allunyades com són els Estats Units o Japó i que ens permeten trobar material més enllà de les quatre tendes a les quals tenim accés a la zona comerciar de l'illa. Crec que aquest gran ventall que ens proporciona la xarxa ha reduït aquesta homogeneïtzació de la que parla Area i que tal vegada caracteritzava a una població espanyola amb possibilitats reduïdes de sortir del país.

Per altra banda, ens parla d’un augment de les desigualtats culturals i econòmiques entre uns països i altres (Area, 2002, 6). Si bé és cert que tots hem escoltat parlar de la bretxa digital (Area ens parla al vídeoenllaçat), tots sabem que les desigualtats a nivell econòmic s’han donat sempre entre països més i menys desenvolupats. Però aquest fet, no ha estat només a nivell de tecnologia sinó d’altres matèries més essencials com l’aliment. Per això, centrar-nos en l'àmbit econòmic suposa agafar-nos a una realitat que ja existia abans d’aparèixer aquests nous recursos. En canvi, si ho mirem a nivell cultural, crec que a diferència d’aquesta postura, les noves tecnologies el que estan fent és dotar a les persones de l’oportunitat d’accedir a informació a la qual abans no tenien accés, ja que abans només uns pocs disposaven de l’economia suficient per comprar un gran ventall de llibres de text i ara, qualsevol persona amb accés a un ordinador té l’oportunitat de llegir això que abans quedava restringit a una minoria. No és això una forma d’equilibrar la riquesa intel·lectual?

Un altre exemple és la pèrdua de privacitat i l’increment del control sobre els individus i grups socials al qual fa esment com a cara amarga d’aquesta nova era (Area, 2002, 7). Per rebatre aquesta postura citaré les paraules de Siemens (2010) quan ens diu “un sistema que conozca mis intercambios por correo electrónico de los últimos años, y pueda ofrecer información relevante basada en el desarrollo de mi forma de pensar y mi trabajo”. Aquesta idea de què aquest rastrejament no només fos utilitzat per introduir-nos publicitat, ens ajudaria a ampliar la informació sobre temes que per a nosaltres són d’interès; una font d’informació que ens arribaria de manera indirecta a partir de les nostres recerques, comentaris i altre tipus  de creacions.

Doncs bé, aquesta forma d’interpretar els avantatges i desavantatges és només un intent de donar-li la volta a les queixes que actualment fan de barrera en la incorporació de les TIC. És responsabilitat de tots ajudar als nostres infants a adaptar-se a la realitat en la qual viuen; estem preparats per afrontar aquests nous reptes? Pugem a aquesta nova experiència i intentem entre tots fer d’aquesta Societat de la Informació, una Societat del coneixement!

REFERÈNCIES

ADELL, J. (1997). Tendencias en educación en la Sociedad de las tecnologías de la información. URL: http://www.uib.es/depart/gte/revelec7.html

ALEMANY MARTÍNEZ, C. (2009). Un nuevo rol docente en la era de las nuevas tecnologías. URL: http://www.eumed.net/rev/ced/01/cam.htm

AREA MOREIRA, M. (2002). Sociedad de la información, tecnologías digitales y educación. URL: http://tecnologiaedu.us.es/nweb/htm/pdf/tema1.pdf

CASTELLS, M. (2010). La democràcia en l'era d'Internet. Revista del centre d'estudis Jordi Pujol, 12, 7-13. 

ETXEBERRIA VALERDI, F. (2008). Videojuegos, consumo y educación. Revista Electrónica Teoría de la Educación, 3, 11- 28

SIEMENS, G. (2010). La enseñanza en Redes Sociales y Tecnológicas. URL: http://es.scribd.com/doc/178530591/La-Ensenanza-en-Redes-Sociales-y-Tecnologicas