Em dic Úrsula Caro Rodríguez hi estic
al quart any dels estudis de Grau d’Educació Infantil. En quant als meus
estudis, vaig accedir a la universitat a través de selectivitat, després de fer
el batxillerat de ciències de la salut i degut a que no tenia clar si volia
estudiar medicina o educació (qualsevol de les dues amb l’especialitat en
infants). Al final, vaig decantar-me per l’educació i estic molt contenta
d’haver triat aquest camí.
Aquest muntatge el vaig fer l’any passat com a presentació de la
meva història i he volgut tornar-ho a posar perquè crec que és una part molt
important en la vida de tothom, qui som?
Estudiem durant tota la vida, un munt
de coses que potser després no ens serveixen per a res. Crec que sobretot quan
arribem a batxillerat, els estudis ens fan plantejar-nos l’aprenentatge com una
reproducció de continguts sense sentit que s’han de saber per poder aprovar una
prova (selectivitat) que determinarà el teu futur i els estudis que puguis
seleccionar. Des d’aquest punt de desmotivació vaig començar el grau però ara,
puc dir que l’ensenyament torna a guanyar sentit per a mi perquè en aquesta
carrera, no només he aprés coses relacionades amb l’educació dels infants sinó
que com a persona m’han ensenyat coses que fins al moment mai m’havia mostrat.
Per això, dic amb gran convicció que elegir Educació Infantil és un dels
moments més importants que m’ha pogut succeir en la meva trajectòria.
A nivell professional mai havia treballat en l'àmbit de
l'educació fins a l'any passat, on a les pràctiques de Tercer de GEDI vaig
poder gaudir d'aquests estudis a un nivell més pràctic, a un aula d'infants de
dos i tres anys. He vist com el contingut teòric que fins a les hores podia
semblar una mica utòpic podia ser aplicat a la vida d’aula, i m’he
adonat del gran esforç i entusiasme que un mestre ha de posar al seu treball
perquè una educació de qualitat sigui possible. Per això, i en relació a la
situació que estem vivint actualment, no només en allò referit a la LOMCE i el
que aquesta llei suposa per a l’educació que volem aconseguir, sinó també per
un gran seguit de temes com la corrupció, els bancs, parats, etc. m’agradaria destacar la part positiva que tot
això comporta i és que la societat s’uneixi, que la solidaritat, la cooperació,
el pensar en la resta encara que no ens afectin tots els problemes directament
i altres valors relacionats amb la vida en societat tornin a aparèixer en un
món on l’individualisme és el causant d’aquesta situació. Dic això perquè tal
com hem aprés, l’educació no es troba només entre les parets d’un aula sinó que
està al carrer i ara mateix, i centrant-me en les vagues per l’educació, els
professors estan donant una lliçó que no apareix als llibres de text.
Aquest vídeo l'he volgut posar perquè és un recordatori del que estem vivint i, malgrat que hi ha temes que oculten o deixen en segon pla uns altres, no hem d'oblidar la situació en conjunt que estem vivint i la necessitat de reaccionar si volem un futur millor. Tot i que no m'agrada molt el cantant, el que m'agrada és el missatge; és aquest el lloc on volem educar als futurs ciutadans? Lluitem per canviar les coses!
Les expectatives que tinc respecte a l'assignatura són les de poder incorporar una realitat social com són els recursos tecnològics a les aules i que els infants s'emportin aquest aprenentatge fora de les mateixes. Per aconseguir això esper que aquesta assignatura ens doni la base que requereix aquest procés d'ensenyament aprenentatge. El fet d'haver fet l'any passat una optativa on també vàrem tractar una mica aquest tema fa que el meu objectiu vagi més enllà de contemplar les eines com a objecte d'estudi sinó que el que pretenc és aprendre com els infants les poden utilitzar per crear coneixement i per això, també esper adquirir la informació bàsica (coneixements, procediments i actitud) que em permeti orientar-los en el seu procés de creació.
